Missatge:
Fes-ho
ara! De vegades "després"
es converteix en mai
Des
del punt de vista de la intel·ligència emocional, l'optimisme és
una actitud que impedeix caure en l'apatia, la desesperació o la
depressió davant les adversitats.
La
resiliència és la capacitat de fer front a les adversitats i
superar-les, aconseguint una transformació personal positiva.
Encara
que sigui difícil, hem d'ensenyar als infants a trobar la part
positiva , a créixer davant les adversitats, i
és que
l'èxit, és d'aquells que no es rendeixen.
Si
educam des del reforç positiu, la confiança i l'alegria, els
nostres fills i/o alumnes adquiriran eines i
habilitats per
ser feliços
i capaços d'adaptar-se a la realitat que els
envolta.
Al
portal FAROS, ens
parlen de les 7 C de l'optimisme, de
com podem ajudar als fillets i filletes a ser feliços.
-
La COMPETÈNCIA:
potenciem les fortaleses de cada infant i evitem la sobreprotecció.
Impulsem l'autoestima.
Si
creus que pots, ja tens mig camí fet!
-
La CONFIANÇA:
cadascú ha de creure en sí mateix i conèixer les seves habilitats.
Fem-los saber que valorem les seves virtuts i millors qualitats.
Un
gran exemple és el de l'Anna Vives, una nena amb la Síndrome de
Down que
ha creat una tipografia de lletra disponible per a qualsevol
processador de textos.
- La CONNEXIÓ:
hem de crear un fort vincle amb els nostres fills/alumnes. Crear
espais on puguin dir, sentir i exterioritzar les emocions.
-
El CARÀCTER:
els infants creen els seus valors i principis del reflex que els
envolta. Ensenyem-los a ser empàtics i afectuosos amb els altres.
A
n'aquest llibre de n'Anna Carpena hi trobareu
moltes dinàmiques i
activitats per fer amb els fillets.
- La CONTRIBUCIÓ:
tots formem part d'aquest món. Ajudem-los a trobar al seu lloc.
-
CONFRONTAR-SE:
la vida està plena de reptes i dificultats. Fem-los veure el costat
positiu de qualsevol situació negativa.
-
El CONTROL:
les coses no passen perquè sí, els actes tenen conseqüències. Els
infants han de comprendre que les seves accions tenen repercussions.
Contes:
L'efímera,
Editorial
Takatuka
Rodrigo
y su mejor amigo, Editorial la Casita Roja
El
pirata de les estrelles, editorial Babulinka books
El
nen gris, editorial La Galera
La
increïble història del nen menjaparaules, Editorial Babalinka books
Uns
dels valors més importants, sense cap dubte, i que cal treballar i
ensenyar
dia a dia, és el respecte a la diversitat.
A
les nostres aules ens trobam primer
de tot amb
la individualitat de cada infant: tots tenen unes característiques
(culturals, socials, funcionals...) diferents i després
com a grup, hem de saber gestionar i transmetre els valors del
respecte i
la tolerància. Això
sols es pot fer a partir de la
inclusió:
tots els infants tenen el dret a rebre la resposta educativa d'acord
a les seves necessitats, des
de l'equitat i la igualtat d'oportunitats.
Acceptem la diferència!
I prou d'etiquetes!
Algunes
imatges:
que ens poden servir per reflexionar amb els nostres alumnes i
entendre el significat d'equitat i igualtat d'oportunitats:
Presentacions o llibres per començar a parlar de la diferència:
De
vegades, es guanya i altres es
perd, però sempre s'aprèn.
És
important ensenyar als
nostres alumnes
a guanyar i ensenyar a perdre. Perdre permet veure que s’ha de
millorar, aprendre a superar-se a un mateix.
Però
el més important, és saber gestionar la derrota i la frustració
que pot sorgir per tal de tenir una bona autoestima, i viure-ho com
una oportunitat per aprendre. El
perdre no
s'ha de sentir com un fracàs
perquè sempre se'n pot obtenir alguna cosa positiva.
Per
altra banda, cal
saber perdre, però també
saber
guanyar!
Tolerar
la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i
limitacions que ens trobarem al llarg de la vida
tot i les molèsties que puguin causar-nos. Per tant, es tracta d’una
actitud que pot treballar-se i desenvolupar-se
I
com ho podem fer? Com
sempre, des
del coneixement de les pròpies emocions: què
sentim, com
ens sentim, on ho sentim, què
necessito fer o què en facin...
Donar
exemple.
Mantenir la calma: Cal evitar cridar-los,
renyar-los... l'únic que aconseguirem és augmentar la seva
enrabiada. La
nostra actitud
positiva a l’hora d’afrontar les situacions adverses és el
millor exemple perquè aprenguin a solucionar els problemes
Educar
en la cultura de l’esforç. No
tot s'aconsegueix al primer moment.
És important ensenyar que
és necessari esforçar-se, que
pot ser un camí per resoldre els fracassos.
Deixar
que s'equivoquin: és
a dir, no
donar-li tot fet.
Que
assoleixi els reptes per si mateix, de manera que pugui equivocar-se
i aprendre dels seus errors.
Davant
les enrabiades: no
cedir.
Les situacions frustrants deriven, en molts casos, en enrabiades.
Si cedim
davant d’elles, aprendrà que aquesta és la forma més efectiva
de resoldre els problemes.
Marcar-li
objectius. Cal
ensenyar a tolerar la frustració marcant-li objectius realistes i
raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions que,
per la seva edat o maduresa, sigui incapaç de superar.
Convertir
la frustració en aprenentatge.
Les situacions complicades
són una bonaoportunitat
perquè aprengui coses noves i les pugui
afrontar per si mateix quan es torni a repetir. És equivocant-se
que un aprèn.
Ensenyar-li
a ser perseverant.
Si aprèn que amb la constància pot trobar
solucions, sabrà
controlar la frustració en altres ocasions.
Davant
la frustració, s’han
d’ensenyar formes positives per fer front a aquests sentiments
adversos. Per això, es poden utilitzar diferents estratègies:
Ensenyar
tècniques
de relaxació.
Cada
infant ha de trobar aquella tècnica que li va millor (ioga,
mindfulness, focusing, escolta de música relaxant, dibuixar el que
sent, la capsa de les habilitats...)
Us
recomano:
Podeu
trobar una fantàstica proposta al blog de GRAPES, de na Mercè
Rodriguez.
Ensenyar
a identificar
el sentiment de frustració
quan aparegui
. Reconèixer
les emocions. Donar
un espai al què sentim, com ho sentim i on ho sentim.
Ensenyar
a de demanar
ajuda. Cal ensenyar el nen a
intentar trobar una solució primer i
intentar ensenyar-li a evitar la
frustració: "què podries fer en lloc d’enfadar-te o
abandonar allò que estàs fent?".
Representar
papers. Fer
modelatge, és a dir, jugar
a interpretar una situació frustrant. Posa-li un exemple: ha de fer
els deures però vol anar a jugar al parc. En primer lloc, el nen
interpretarà la frustració, i després adoptarà el rol oposat. Se
li pot animar a que dialogui amb ell mateix de forma positiva i
busqui una manera de resoldre el problema.
Reforçar
les accions apropiades.Elogiar-lo
quan retardi la seva resposta habitual d’ira davant la frustració,
i quan aconsegueixi emprar una estratègia adequada.
Modificar la
tasca. Ensenya-li una
forma alternativa d’assolir els seus objectius.
Activitat
física. Proporciona
una sortida per a l’energia negativa que comporta el fet d’estar
frustrat.
La capsa
de relaxació. Posar-hi
elements que el nen percep com a
tranquil·litzadors
(puzle, pintures, plastilina, jocs
de buf, …) i
que pugui utilitzar només quan se
sent frustrat.
Algunes idees:
Fabricar un pot de la
calma
La
frustració forma part de la nostra
vida. No
es pot evitar, però
es
pot aprendre a gestionar-la i superar-la, i a augmentar la tolerància
a aquesta.
Proposta
activitats:
Demanar
als nostres alumnes què es la frustració. Fer una definició i
posar exemples.
Xerrar
de quines emocions surten davant la frustració. Fer un llistat
entre tots. Després es poden fer columnes columnes on anotar: què
li posa al meu cos, on ho sento, com em sento i també de quines
coses podem fer poder gestionar-ho. Es pot fer a través d'una
visualització d'alguna cosa que els hagi fet sentir la frustració.
