Us deix dues imatges de Frato perquè pensem una mica amb els regals que feim als infants...
I per acabar de pensar-hi, he trobat aquest article "un regal per tota la vida"(Ana María Cuesta Sanz), que m'ha agradat molt.
Ara que acabem d’esmerçar molt de temps i molts recursos econòmics en regalar joguines als nostres fills i filles, és un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.
Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.
Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.
Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.
Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.
El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)
Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.
Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.
Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.
Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.
Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.
Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.
I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.
