31 de març de 2017

LA FRUSTRACIÓ

I el mes d'abril...
 De vegades, es guanya i altres es perd, però sempre s'aprèn.

És important ensenyar als nostres alumnes a guanyar i ensenyar a perdre. Perdre permet veure que s’ha de millorar, aprendre a superar-se a un mateix.
Però el més important, és saber gestionar la derrota i la frustració que pot sorgir per tal de tenir una bona autoestima, i viure-ho com una oportunitat per aprendre. El perdre no s'ha de sentir com un fracàs perquè sempre se'n pot obtenir alguna cosa positiva.

Per altra banda, cal saber perdre, però també saber guanyar!

Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i limitacions que ens trobarem al llarg de la vida tot i les molèsties que puguin causar-nos. Per tant, es tracta d’una actitud que pot treballar-se i desenvolupar-se

I com ho podem fer? Com sempre, des del coneixement de les pròpies emocions: què sentim, com ens sentim, on ho sentim, què necessito fer o què en facin...

Desde l' Equip de l’Observatori FAROS - Hospital Sant Joan de Déu ens proposen unes tècniques i estratègies per tolerar la frustració com: 
 
  • Donar exemple. Mantenir la calma: Cal evitar cridar-los, renyar-los... l'únic que aconseguirem és augmentar la seva enrabiada. La nostra actitud positiva a l’hora d’afrontar les situacions adverses és el millor exemple perquè aprenguin a solucionar els problemes
  • Educar en la cultura de l’esforç. No tot s'aconsegueix al primer moment. És important ensenyar que és necessari esforçar-se, que pot ser un camí per resoldre els fracassos.
  • Deixar que s'equivoquin: és a dir, no donar-li tot fet. Que assoleixi els reptes per si mateix, de manera que pugui equivocar-se i aprendre dels seus errors.
  • Davant les enrabiades: no cedir. Les situacions frustrants deriven, en molts casos, en enrabiades. Si cedim davant d’elles, aprendrà que aquesta és la forma més efectiva de resoldre els problemes.
  • Marcar-li objectius. Cal ensenyar a tolerar la frustració marcant-li objectius realistes i raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions que, per la seva edat o maduresa, sigui incapaç de superar.
  • Convertir la frustració en aprenentatge. Les situacions complicades són una bona oportunitat perquè aprengui coses noves i les pugui afrontar per si mateix quan es torni a repetir. És equivocant-se que un aprèn.
  • Ensenyar-li a ser perseverant. Si aprèn que amb la constància pot trobar solucions, sabrà controlar la frustració en altres ocasions.
Davant la frustració, s’han d’ensenyar formes positives per fer front a aquests sentiments adversos. Per això, es poden utilitzar diferents estratègies:
  • Ensenyar tècniques de relaxació.
Cada infant ha de trobar aquella tècnica que li va millor (ioga, mindfulness, focusing, escolta de música relaxant, dibuixar el que sent, la capsa de les habilitats...)

Us recomano:
http://editorialkairos.com/catalogo/tranquils-i-atents-com-una-granota-versio-en-catala

http://www.fragmenta.cat/ca/fragmentos/peque%C3%B1o-fragmenta_429242/431023 Podeu trobar una fantàstica proposta al blog de GRAPES, de na Mercè Rodriguez.
Podeu trobar una fantàstica proposta al blog de GRAPES, de na Mercè Rodriguez.
http://www.fragmenta.cat/ca/petit-fragmenta_429198/595827
http://www.eduioga.com/ioga-per-nens.php
   https://www.edesclee.com/tematicas/crecimiento-personal/focusing-con-ninos-el-arte-de-comunicarse-con-los-ninos-y-los-adolescentes-en-el-colegio-y-en-casa-detail
  • Ensenyar a identificar el sentiment de frustració quan aparegui . Reconèixer les emocions. Donar un espai al què sentim, com ho sentim i on ho sentim.
    http://www.edicionesb.com/catalogo/autor/raquel-gu/1247/libro/mas-que-mascotas_4422.html
  • Ensenyar a de demanar ajuda . Cal ensenyar el nen a intentar trobar una solució primer i intentar ensenyar-li a evitar la frustració: "què podries fer en lloc d’enfadar-te o abandonar allò que estàs fent?".
  • Representar papers. Fer modelatge, és a dir, jugar a interpretar una situació frustrant. Posa-li un exemple: ha de fer els deures però vol anar a jugar al parc. En primer lloc, el nen interpretarà la frustració, i després adoptarà el rol oposat. Se li pot animar a que dialogui amb ell mateix de forma positiva i busqui una manera de resoldre el problema.
  • Reforçar les accions apropiades. Elogiar-lo quan retardi la seva resposta habitual d’ira davant la frustració, i quan aconsegueixi emprar una estratègia adequada.
  • Modificar la tasca. Ensenya-li una forma alternativa d’assolir els seus objectius.
  • Activitat física. Proporciona una sortida per a l’energia negativa que comporta el fet d’estar frustrat.
  • La capsa de relaxació. Posar-hi elements que el nen percep com a tranquil·litzadors (puzle, pintures, plastilina, jocs de buf, …) i que pugui utilitzar només quan se sent frustrat.
    Algunes idees: 
    http://blocs.xtec.cat/emocionat/2010/03/08/la-capsa-de-la-relaxacio/comment-page-1/

    http://mimpsicologia.es/un-recurso-para-casa-la-caja-de-la-relajacion/
  • Fabricar un pot de la calma
    http://www.auladeelena.com/2016/10/frasco-de-la-calma.html
     
    La frustració forma part de la nostra vida. No es pot evitar, però es pot aprendre a gestionar-la i superar-la, i a augmentar la tolerància a aquesta.
    Proposta activitats:
  • Demanar als nostres alumnes què es la frustració. Fer una definició i posar exemples.
  • Xerrar de quines emocions surten davant la frustració. Fer un llistat entre tots. Després es poden fer columnes columnes on anotar: què li posa al meu cos, on ho sento, com em sento i també de quines coses podem fer poder gestionar-ho. Es pot fer a través d'una visualització d'alguna cosa que els hagi fet sentir la frustració.
  • Proposar que escriguin una petita història del saber guanyar saber perdre. En aquest enllaç podeu trobar exemples!

Contes (emocions com ràbia, enfadat, perseverança...)
http://www.salvatella.com/index.php?id_product=1813&controller=product&id_lang=2http://www.corimbo.es/book/175/
https://tonitina.wordpress.com/
http://www.editorialjuventud.es/3945.html

http://www.rbalibros.com/l-elefant-encadenat_jorge-bucay_libro-SLHC060-ct.html
http://dialogo.dialogo-tilde.es/A44_Aixi_es_la_vida.htm


http://www.corimbo.es/book/159/


http://www.oqo.es/editora/es/content/la-vieja-en-la-botella

http://www.parramon.com/ficha.aspx?cod=P02785



Vídeos

 

1 de març de 2017

LA CONFIANÇA

Missatge: Quan es tanca una porta, se n'obra una altra

Quan tot roda malament i no trobam cap solució o cap esperança que les coses puguin canviar, cal tenir confiança perquè ben segur que una nova oportunitat apareixerà i ens donarà la força per seguir endavant i superar les dificultats.

El Laberint de l'ànima d'Anna Llenas, defineix confiar com tenir la tranquil·litat i la certesa en les qualitats d'una persona o el funcionament d'una cosa. Quan confies et sents segur, no tens dubtes, estàs tranquil. És bo fomentar la confiança dels més petits, fent-los sentir que tenen les aptituds per fer qualsevol cosa i tirar endavant, que no han de témer res.
Per altra banda, l'esperança és confiar que sempre hi haurà una solució possible davant l'adversitat, per més negre que ho vegem tot. Ens incita a no perdre l'optimisme, la paciència, la calma, i a perseverar fins que venguin temps millors.

Així què, anem a practicar la confiança? 
 
Propostes d'activitats:

Dinàmiques de grup:
  • Equilibri: es divideix el grup per parelles. Es col·loquen un davant l'altre, agafant-se les mans i ajuntant els peus. A partir d'aquesta posició i sense moure els peus del lloc, un membre de la parella es deixa caure cap enrere completament recte, fins a estirar completament els braços i aconseguir l'equilibri amb la parella.
    També es pot fer que una volta col·locats un davant l'altre, amb els palmells de la mà uns damunt dels altres, es dóna un pas enrere i sense separar els peus de terra es deixen caure endavant sense separar els peus de terra, deixant-se caure cap endavant fins a recolzar-se de nou damunt els palmells del seu company/a.
  • L'arbre i el vent: un fillet/a es situa al mig d'una rotllana amb els ulls tancats. La resta de companys el fan moure, suaument, d'un costat a l'altre, empenyent-lo i agafant-lo amb les mans, procurant que la persona que està al mig sempre estigui en posició vertical.
  • Cecs: per parelles, un es tapa els ulls i l'altre l'ha de conduir i guiar per l'espai, tenir cura de la seva seguretat tot el temps. Després s'intercanvien els papers.
  • Estàtues: per parelles, un adopta una posició com si fos una estàtua. L'altre, amb els ulls tapats, ha de descobrir i imitar la mateixa postura.
  • Piu-piu: tots els alumnes tanquen els ulls i diem a un/a a cau d'orella “ tu seràs la mamà/papà gallina”. Ara tots comencen a barrejar-se amb els ulls tancats. Cadascú ha de buscar la mà d'algun company, la hi estreny i li demana: Piu piu?. Si l'altre respon també amb Piu-piu?, li deixa anar la mà i segueix buscant en silenci. Quan algú troba a qui no li contesta sap que ha trobat la mamà o papà gallina i es queda agafat de la mà en silenci amb ell/a. Sempre que algú es troba amb el silenci entra a formar part del grup, i així, cada vegada es sentiran menys “piu piu”, fins que tots estiguin agafats de la mà. Aleshores els diem que obrin els ulls.
  • El tren: fem grups de 5 o 6 alumnes i es col·loquen en fila, amb els braços sobre les espatlles del company i amb els ulls tancats o tapats. Cada grup representa un tren. Un dels alumnes fa de maquinista i els altres són els vagons. El maquinista serà la persona que vagi al darrera de tot i anirà amb els ulls destapats, ja que condueix el tren i dóna les instruccions per avançar. Abans de començar, tots els participants han de conèixer les consignes per poder fer anar el tren. Per exemple:
    • un cop sobre el cap, endavant
    • dos cops sobre el cap, endarrere
    • un cop sobre l'espatlla dreta, gira cap a la dreta
    • un cop sobre l'espatlla esquerra, gira cap a l'esquerra
    • prémer la cintura, parar
Quan tots coneguin les consignes, ja podem començar!
Fonts de les dinàmiques: AQUÍ i AQUÍ. 

Contes:

Buenas Noticias, Malas Noticias, Jeff Mack, Editorial B de Blok.
Partint del optimisme i el pessimisme, podem ensenyar als més petits la confiança.
 

 El viatge d'en Flo, Núria Hervada, Editorial Cruïlla.
Un conte per parlar de l'emoció de la sorpresa i el valor de la confiança. 
   http://www.llegircruilla.cat/2011/03/el-viatge-den-flo/

En Gresol i la seva estrella, Begoña Ibarrola, Editorial Cruïlla.
Relat sobre la confiança en un mateix, amb activitats per fer i consells per als pares.
http://www.llegircruilla.cat/2012/01/en-gresol-i-la-seva-estrella/ 
 Vídeos: