velosipios: LA CONFIANÇA

Missatge: Quan es tanca una porta, se n'obra una altra

Quan tot roda malament i no trobam cap solució o cap esperança que les coses puguin canviar, cal tenir confiança perquè ben segur que una nova oportunitat apareixerà i ens donarà la força per seguir endavant i superar les dificultats.

El Laberint de l'ànima d'Anna Llenas, defineix confiar com tenir la tranquil·litat i la certesa en les qualitats d'una persona o el funcionament d'una cosa. Quan confies et sents segur, no tens dubtes, estàs tranquil. És bo fomentar la confiança dels més petits, fent-los sentir que tenen les aptituds per fer qualsevol cosa i tirar endavant, que no han de témer res.

Per altra banda, l'esperança és confiar que sempre hi haurà una solució possible davant l'adversitat, per més negre que ho vegem tot. Ens incita a no perdre l'optimisme, la paciència, la calma, i a perseverar fins que venguin temps millors.

Així què, anem a practicar la confiança?

Propostes d'activitats:

Dinàmiques de grup:

Equilibri: es divideix el grup per parelles. Es col·loquen un davant l'altre, agafant-se les mans i ajuntant els peus. A partir d'aquesta posició i sense moure els peus del lloc, un membre de la parella es deixa caure cap enrere completament recte, fins a estirar completament els braços i aconseguir l'equilibri amb la parella.

També es pot fer que una volta col·locats un davant l'altre, amb els palmells de la mà uns damunt dels altres, es dóna un pas enrere i sense separar els peus de terra es deixen caure endavant sense separar els peus de terra, deixant-se caure cap endavant fins a recolzar-se de nou damunt els palmells del seu company/a.
L'arbre i el vent: un fillet/a es situa al mig d'una rotllana amb els ulls tancats. La resta de companys el fan moure, suaument, d'un costat a l'altre, empenyent-lo i agafant-lo amb les mans, procurant que la persona que està al mig sempre estigui en posició vertical.
Cecs: per parelles, un es tapa els ulls i l'altre l'ha de conduir i guiar per l'espai, tenir cura de la seva seguretat tot el temps. Després s'intercanvien els papers.
Estàtues: per parelles, un adopta una posició com si fos una estàtua. L'altre, amb els ulls tapats, ha de descobrir i imitar la mateixa postura.
Piu-piu: tots els alumnes tanquen els ulls i diem a un/a a cau d'orella “ tu seràs la mamà/papà gallina”. Ara tots comencen a barrejar-se amb els ulls tancats. Cadascú ha de buscar la mà d'algun company, la hi estreny i li demana: Piu piu?. Si l'altre respon també amb Piu-piu?, li deixa anar la mà i segueix buscant en silenci. Quan algú troba a qui no li contesta sap que ha trobat la mamà o papà gallina i es queda agafat de la mà en silenci amb ell/a. Sempre que algú es troba amb el silenci entra a formar part del grup, i així, cada vegada es sentiran menys “piu piu”, fins que tots estiguin agafats de la mà. Aleshores els diem que obrin els ulls.
El tren: fem grups de 5 o 6 alumnes i es col·loquen en fila, amb els braços sobre les espatlles del company i amb els ulls tancats o tapats. Cada grup representa un tren. Un dels alumnes fa de maquinista i els altres són els vagons. El maquinista serà la persona que vagi al darrera de tot i anirà amb els ulls destapats, ja que condueix el tren i dóna les instruccions per avançar. Abans de començar, tots els participants han de conèixer les consignes per poder fer anar el tren. Per exemple:
- un cop sobre el cap, endavant
- dos cops sobre el cap, endarrere
- un cop sobre l'espatlla dreta, gira cap a la dreta
- un cop sobre l'espatlla esquerra, gira cap a l'esquerra
- prémer la cintura, parar